JA TENIM COMPOSTADOR AL NOSTRE ECO HORT URBÀ.

TIPUS - MODEL DE COMPOSTADOR ELEGIT PER A CONSTRUIR AMB ELS ALUMNES

Cada dia tirem al contenidor de fems una quantitat important de matèria orgànica.

Aprofitar açò significa millorar el sòl del nostre hort o jardí, però també significa disminuir la quantitat de residus, disminuir la quantitat d'energia que s'inverteix a fer-los desaparèixer, disminuir la contaminació dels nostres boscos, disminuir els costos d'eliminació; en una paraula, contribuir a la millora del medi ambient.

Però, què és el compost? El compost és el resultat de la descomposició de restes de matèria orgànica per microorganismes, de tal forma que el resultat és una substància de color obscur i aspecte i color semblants a la terra de bosc.

Quatre bones raons per fer compost

• Reduir el volum i la quantitat de residus: aproximadament el 40% del fems que generem és matèria orgànica que es pot recuperar, reutilitzar i recompostar.
• Imitar la natura, retornant al sòl minerals en forma de matèria orgànica.
• Millorar les condicions del sòl; el compost agrega nutrients especials pel creixement de les plantes ja que ajuda a retenir l'aire i l'aigua (reduint la necessitat de regar). A més, millora la textura i l'estructura del sòl. Així tindrem l’eco-hort amb una terra flonja que es desfà entre els dits i on les plantes arrelen fàcilment.
• Fertilitzar el sòl amb un adob gratuït sense emprar productes químics que poden contaminar i saturar la terra i les plantes.

De què es pot fer el compost i de què l’anem a fer nosaltres.

En principi, de qualsevol residu o restes de plantes, com per exemple:

• Restes dels aliments: marrons de cafè, closques d’ou triturades, peladures de fruita, verdura i llegums, pa, etc.

• Restes de la poda del jardí: gespa, palla, fulles seques, males herbes, flors musties, etc. La gespa o l’herba, per ser utilitzada, o bé ha d’estar un poc seca i s’ha de mesclar amb altres materials, o bé s’ha de posar fent-ne una capa fina. En cas contrari, el compost queda massa banyat i dificulta l’aireig. De palla no se’n pot posar excessivament, atès que és molt pobre en nitrogen i la seva descomposició molt lenta. Convé mesclar-la amb fems madur.
• Restes d’arbres i arbusts: alguns són de difícil descomposició perquè contenen substàncies molt àcides, com són ara el pi, l’eucaliptus, l’olivera, el castanyer de les Índies, el poll, la mata i en general les coníferes.

• Fems d’animals: cavall, ovella, cabra o porc. El fems ha d’estar sempre ben curat (madur); no s’ha d’emprar mai fems recent. El fems de gallina i colom s’ha d’utilitzar amb moderació atès que conté una elevada quantitat d’elements minerals, com per exemple el nitrogen, que pot arribar a ser tòxic.

Nosaltres l’hem fet de restes de fulles seques dels arbres, males herbes i marrons de cafè i restes d'aliments que ens proporciona Anna la cuinera de la cafeteria del centre.

PREPARANT ESPAI PER AL COMOSTADOR

PREPARANT PALETS PER AL COMPOSTADOR

Com es deu fer el compostador i com l’hem fet nosaltres.

Es pot fer compost sense necessitat de cap recipient, com es feia antigament als femers. Així i tot, el més convenient quan tenim poc espai, i també per controlar millor el procés de compostatge, és utilitzar un recipient anomenat compostador o compostera.

Nosaltres hem optat per l'alternativa de fabricar el compostador nosaltres mateixos.

Quins aspectes hem tingut en compte abans de començar a fabricar-lo?

• Hem d’evitar les pèrdues de temperatura i humitat. Per això, convé que tinga una coberta, que a la vegada protegirà el munt de les inclemències del temps.

• El material ha de ser resistent, de forma que es puga deixar a la intempèrie sense que es deteriore fàcilment i mantinga un cert aïllament tèrmic. Es pot utilitzar fusta, plàstic resistent, metall, fins i tot blocs o pedres. Nosaltres hem optat per utilitzar materials reciclats de palets per conformar tota l’estructura.

• S’ha de garantir la ventilació, de forma que hi ha d’haver forats o escletxes a les parets del compostador. Les escletxes no han de ser massa grosses.

• Pel que fa a la base, és millor si no en té i les restes estan en contacte directe amb la terra, ja que així afavorim l’entrada d’organismes descomponedors. En el cas nostre si hi ha base.

• Ha de ser fàcilment accessible per la part superior per poder dipositar les restes orgàniques, i ha de tenir un sistema per poder extreure el compost acabat per la part inferior o lateral.                                 

FONTS :

LLIBRE D'ESTUDI I GUIA DE TREBALL / UN DELS NOSTRES PRINCIPALS RERENTS

http://www.mariano-bueno.com/libros/

http://centresecoambientals.blogspot.com.es/2014/03/com-fer-un-compostador.html

http://www.jardibotanicdesoller.org/ca/jbs.php/horticultura_jardineria/compost

https://compostairesvalls.wordpress.com/el-compostatge/com-fer-compost/

REFLEXIONS - CAL QUE PENSEM EL PERQUÈ

Què és un eco hort urbà? Per què han crescut tant els col·lectius i iniciatives que els impulsen? Amb quina finalitat es creen? Són útils i viables? 

Xarxanet.org. Entitats i voluntariat per un món millor , publica al seu blog una entrada que tracta molt bé este tema i que és interesant treballar amb els alumnes.

Ací tenim l'enllaç i un resum.

 http://xarxanet.org/ambiental/noticies/els-horts-urbans-experiencies-alternatives-i-viables

El model de producció d’aliments, avui.

El sistema de producció d'aliments té avui un abast mundial. Consumim el que és produït a milers de quilòmetres de distància i produïm el que serà comprat ben lluny de casa nostra. Un sistema amb còmodes avantatges (com tenir tomàquets tot l'any), però també amb enormes riscos, com, d'una banda, el fet que els beneficis de grans transnacionals siguen prioritaris per davant d'assegurar el dret a l'alimentació de la població mundial. I d'altra, els enormes perills mediambientals.

Existeixen corrents crítiques amb el sistema de producció d'aliments que regeix a dia d'avui, que sustenten que el que en el model productiu actual el pes principal dels aliments agrícoles i ramaders que consumim no és en mans de camperols i xicotets agricultors, sinó que queda controlat per grans empreses transnacionals. Els gegants internacionals concentren el mercat mundial de gra, llavors, producció i serveis; poder que els atorga la capacitat d'intervenir en totes les etapes del procés. De retruc, gaudeixen d'avantatges en front dels xicotets agricultors i de la capacitat de controlar els preus dels aliments. Poder davant el qual els governs locals tenen poca capacitat de maniobra donada la pressió de les companyies.

La resposta pot ésser, a nivell internacional, la SOBIRANIA ALIMENTARIA: el dret de cada poble a decidir què produir, com produir-ho i què consumir. Model que passa per potenciar l'agricultura familiar sostenible, el consum d'aliments de temporada, evitar el transport d'aliments i afavorir les cooperatives de productors i de consum.

Un model sustentat en la Sobirania Alimentària passa per potenciar la producció local i recuperar el paper dels xicotets agricultors. En aquesta línia, una de les possibilitats que més força ha adquirit en els darrers anys és la creació d'horts i eco horts, especialment en les zones urbanes i periurbanes de les ciutats. Horts de diferents tipus, sorgits de diferents causes i creats amb diferents finalitats.

De la multiplicitat d'horts que avui creixen des de diferents iniciatives, existeixen, d'una banda, horts particulars, creats per persones que decideixen conrear individualment per al propi consum. Sovint, aquests tipus d'horts estan lligats a una inquietud personal, una afició, a la voluntat de menjar aliments no manipulats o ara més que mai i arran de la crisi, a una necessitat, per subsistència.

D'altra, ja siga per una finalitat social, ecològica o de subsistència, la unió fa la força, i d'aquí els horts comunitaris, creats de manera col·lectiva. Els horts comunitaris tant poden provenir d'iniciatives reivindicatives i d'ocupació d'espais com per la via municipal.

D'altra banda, arran de la crisi econòmica no es poden menystenir els casos en els quals s'inicia un hort per necessitat, per conrear per a l'autoconsum. Finalment, alguns horts neixen amb una finalitat social, és a dir, per oferir ocupació a persones que no en tenen, formació i una activitat que ajude a la socialització, a l'aprenentatge de l'idioma i a fer créixer l'autoestima.

DESENVOLUPANT HABILITATS SOCIALS

Beneficis de treballar un hort urbà amb els alumnes de la bàsica.

 

Fomenten els llaços socials.

L’ activitat en l’eco hort ompli buits, redueix les tensions existents i fomenta la integració social entre grups. “Els horts urbans ajuden a crear xarxes i millorar sensiblement les relacions socials, ja que es tracta d’espais on la convivència i el suport mutu prevalen sobre la rendibilitat i la competitivitat”.

L’eco hort Urbà té uns importants valors socials entre els alumnes que hi participen, ja que els permeten ocupar el seu temps amb activitats noves, afavoreixen la creació d'un teixit de noves relacions i milloren la seva qualitat de vida mitjançant una activitat física molt positiva per a la seva salut. A més a més del alt valor ambiental per al centre, ja que esdevenen nous espais verds en els quals l'horta és la protagonista.

Ací tenim a un grup d'alumnes de bàsica d'electricitat treballant en la preparació del terreny i es pot escoltar com es demanen les eines de treball de forma molt respectuosa.