Què és un eco hort urbà?
Per què han crescut tant els col·lectius i
iniciatives que els impulsen? Amb quina finalitat es
creen? Són útils i viables?
Xarxanet.org. Entitats i voluntariat per un món millor , publica al seu blog una entrada que tracta molt bé este tema i que és interesant treballar amb els alumnes.
Ací tenim l'enllaç i un resum.
El
model de producció d’aliments, avui.
El sistema de producció d'aliments
té avui un abast mundial. Consumim el que és produït a milers de
quilòmetres de distància i produïm el que serà comprat ben lluny
de casa nostra. Un sistema amb còmodes avantatges
(com tenir tomàquets tot l'any), però també amb enormes
riscos, com, d'una banda, el fet que els beneficis de grans
transnacionals siguen prioritaris per davant d'assegurar el dret a
l'alimentació de la població mundial. I d'altra, els enormes
perills mediambientals.
Existeixen corrents crítiques amb el sistema de producció d'aliments que regeix a dia d'avui, que sustenten
que el que en el model productiu actual el pes principal dels
aliments agrícoles i ramaders que consumim no és en mans de
camperols i xicotets agricultors, sinó que queda controlat per grans
empreses transnacionals. Els gegants internacionals
concentren el mercat mundial de gra, llavors, producció i serveis;
poder que els atorga la capacitat d'intervenir en totes les etapes
del procés. De retruc, gaudeixen d'avantatges en front dels xicotets
agricultors i de la capacitat de controlar els preus dels aliments.
Poder davant el qual els governs locals tenen poca capacitat de
maniobra donada la pressió de les companyies.
La resposta pot ésser, a nivell internacional,
la SOBIRANIA ALIMENTARIA: el dret de cada poble a decidir
què produir, com produir-ho i què consumir. Model que
passa per potenciar l'agricultura familiar sostenible,
el consum d'aliments de temporada, evitar el
transport d'aliments i afavorir les cooperatives de
productors i de consum.
Un model sustentat en la Sobirania
Alimentària passa per potenciar la producció local
i recuperar el paper dels xicotets agricultors. En
aquesta línia, una de les possibilitats que més força ha adquirit
en els darrers anys és la creació d'horts i
eco horts, especialment en les zones
urbanes i periurbanes de les ciutats. Horts de diferents
tipus, sorgits de diferents causes i creats amb diferents finalitats.
De la multiplicitat d'horts que avui creixen des
de diferents iniciatives, existeixen, d'una banda, horts
particulars, creats per persones que decideixen conrear
individualment per al propi consum. Sovint, aquests tipus d'horts
estan lligats a una inquietud personal, una afició, a la voluntat de
menjar aliments no manipulats o ara més que mai i arran de la crisi,
a una necessitat, per subsistència.
D'altra, ja siga per una finalitat social,
ecològica o de subsistència, la unió fa la força, i d'aquí els
horts comunitaris, creats de manera col·lectiva.
Els horts comunitaris tant poden provenir d'iniciatives
reivindicatives i d'ocupació d'espais com per la via municipal.
D'altra banda, arran de la crisi econòmica no es
poden menystenir els casos en els quals s'inicia un hort per
necessitat, per conrear per a l'autoconsum.
Finalment, alguns horts neixen amb una finalitat social,
és a dir, per oferir ocupació a persones que no en tenen, formació
i una activitat que ajude a la socialització, a l'aprenentatge de
l'idioma i a fer créixer l'autoestima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada