JA TENIM COMPOSTADOR AL NOSTRE ECO HORT URBÀ.

TIPUS - MODEL DE COMPOSTADOR ELEGIT PER A CONSTRUIR AMB ELS ALUMNES

Cada dia tirem al contenidor de fems una quantitat important de matèria orgànica.

Aprofitar açò significa millorar el sòl del nostre hort o jardí, però també significa disminuir la quantitat de residus, disminuir la quantitat d'energia que s'inverteix a fer-los desaparèixer, disminuir la contaminació dels nostres boscos, disminuir els costos d'eliminació; en una paraula, contribuir a la millora del medi ambient.

Però, què és el compost? El compost és el resultat de la descomposició de restes de matèria orgànica per microorganismes, de tal forma que el resultat és una substància de color obscur i aspecte i color semblants a la terra de bosc.

Quatre bones raons per fer compost

• Reduir el volum i la quantitat de residus: aproximadament el 40% del fems que generem és matèria orgànica que es pot recuperar, reutilitzar i recompostar.
• Imitar la natura, retornant al sòl minerals en forma de matèria orgànica.
• Millorar les condicions del sòl; el compost agrega nutrients especials pel creixement de les plantes ja que ajuda a retenir l'aire i l'aigua (reduint la necessitat de regar). A més, millora la textura i l'estructura del sòl. Així tindrem l’eco-hort amb una terra flonja que es desfà entre els dits i on les plantes arrelen fàcilment.
• Fertilitzar el sòl amb un adob gratuït sense emprar productes químics que poden contaminar i saturar la terra i les plantes.

De què es pot fer el compost i de què l’anem a fer nosaltres.

En principi, de qualsevol residu o restes de plantes, com per exemple:

• Restes dels aliments: marrons de cafè, closques d’ou triturades, peladures de fruita, verdura i llegums, pa, etc.

• Restes de la poda del jardí: gespa, palla, fulles seques, males herbes, flors musties, etc. La gespa o l’herba, per ser utilitzada, o bé ha d’estar un poc seca i s’ha de mesclar amb altres materials, o bé s’ha de posar fent-ne una capa fina. En cas contrari, el compost queda massa banyat i dificulta l’aireig. De palla no se’n pot posar excessivament, atès que és molt pobre en nitrogen i la seva descomposició molt lenta. Convé mesclar-la amb fems madur.
• Restes d’arbres i arbusts: alguns són de difícil descomposició perquè contenen substàncies molt àcides, com són ara el pi, l’eucaliptus, l’olivera, el castanyer de les Índies, el poll, la mata i en general les coníferes.

• Fems d’animals: cavall, ovella, cabra o porc. El fems ha d’estar sempre ben curat (madur); no s’ha d’emprar mai fems recent. El fems de gallina i colom s’ha d’utilitzar amb moderació atès que conté una elevada quantitat d’elements minerals, com per exemple el nitrogen, que pot arribar a ser tòxic.

Nosaltres l’hem fet de restes de fulles seques dels arbres, males herbes i marrons de cafè i restes d'aliments que ens proporciona Anna la cuinera de la cafeteria del centre.

PREPARANT ESPAI PER AL COMOSTADOR

PREPARANT PALETS PER AL COMPOSTADOR

Com es deu fer el compostador i com l’hem fet nosaltres.

Es pot fer compost sense necessitat de cap recipient, com es feia antigament als femers. Així i tot, el més convenient quan tenim poc espai, i també per controlar millor el procés de compostatge, és utilitzar un recipient anomenat compostador o compostera.

Nosaltres hem optat per l'alternativa de fabricar el compostador nosaltres mateixos.

Quins aspectes hem tingut en compte abans de començar a fabricar-lo?

• Hem d’evitar les pèrdues de temperatura i humitat. Per això, convé que tinga una coberta, que a la vegada protegirà el munt de les inclemències del temps.

• El material ha de ser resistent, de forma que es puga deixar a la intempèrie sense que es deteriore fàcilment i mantinga un cert aïllament tèrmic. Es pot utilitzar fusta, plàstic resistent, metall, fins i tot blocs o pedres. Nosaltres hem optat per utilitzar materials reciclats de palets per conformar tota l’estructura.

• S’ha de garantir la ventilació, de forma que hi ha d’haver forats o escletxes a les parets del compostador. Les escletxes no han de ser massa grosses.

• Pel que fa a la base, és millor si no en té i les restes estan en contacte directe amb la terra, ja que així afavorim l’entrada d’organismes descomponedors. En el cas nostre si hi ha base.

• Ha de ser fàcilment accessible per la part superior per poder dipositar les restes orgàniques, i ha de tenir un sistema per poder extreure el compost acabat per la part inferior o lateral.                                 

FONTS :

LLIBRE D'ESTUDI I GUIA DE TREBALL / UN DELS NOSTRES PRINCIPALS RERENTS

http://www.mariano-bueno.com/libros/

http://centresecoambientals.blogspot.com.es/2014/03/com-fer-un-compostador.html

http://www.jardibotanicdesoller.org/ca/jbs.php/horticultura_jardineria/compost

https://compostairesvalls.wordpress.com/el-compostatge/com-fer-compost/

http://www.lagranjadebitxos.com/

El divendres passat 26 de Gener vam tenir la immensa sort d'escoltar  la xarrada d' Antonio Rubio Ferri, ambientòleg i emprenedor de LA GRANJA DE BITXOS. 

http://www.lagranjadebitxos.com/

Ponència organitzada per la professora de FOL Isabel Magalló dins de les VI Jornades d'orientació i formació.

   Va compartir amb nosaltres la seua experiència i ens va explicar el seu projecte.  

   A la Granja de Bitxos:

- proporcionen medis i assessorament per a protegir i millorar la biodiversitat en explotacions agrícoles i forestals, medis urbans i paratges naturals.

- Dissenyen mesures correctores i/o compensatòries que potencien la fauna auxiliar (controladors de plagues i pol·linitzadors) o fauna amenaçada.

- Aconsellen sobre bones pràctiques mediambientals i proposem valors afegits per a l’agricultura i el turisme verd. 

- I fabriquen la seua  pròpia línia de refugis, caixes niu i hotels d’insectes que venen a la web.

La ponència ens paregué de 10!! El contingut i el projecte espectacular!! 

Podeu seguir-lo a les xarxes socials... nosaltres intentarem que ens assessore al nostre eco hort en una altra ocasió.

http://www.lagranjadebitxos.com/

Hem començat a plantar al nostre eco-hort : Carabasses i Faves.

Començar a plantar en l’hort sempre és un moment especial... Però sembrar no és tan senzill com sembla hi ha una serie de qüestions que hi ha que decidir.

La germinació:

La llavor està preparada per sobreviure molts anys abans de germinar. En certa manera està com adormida. Per a trencar aquest son i començar a germinar cal que tinga humitat i una temperatura adequada.

Al nostre cas les llavors de carabassa ens havien germinat dins la carabassa!!! ( Es trobarien a una temperatura més be càlida de l'ordre de 20-25ºC.).

De la llavor ix una planteta que té unes fulles embrionàries diferents de les fulles normals, són els cotilèdons. Aquesta planteta incipient s'anomena plàntula i en la majoria d'hortalisses te dos cotilèdons.

Durant els primers dies la plàntula és molt delicada i cal vigilar especialment no s'asseque el substrat. A la classe de bàsica l’alumnat va preparar un xicotet hivernacle amb recipients preparats amb cotó en pèl per a evitar la dessecació. I d’ahí, fet el planter ... a la jardilera!! En el cas de les llavors de carabassa han trasplantat quan les arrels ja havien colonitzat tot el recipient ple cotó en pèl.

Amb les faves:

Les faves les han plantades fora de temps, però l’assessorament dels nostres «sabis» , el iaios, iaies, pares i mares ha sigut fonamental per a animar-nos i no tenir por!!

La planta és anual, i arriba fer uns 60 o 80 cm d'alçada. Per a plantar-la, es fan forats d'uns 3 o 5 cms per cada llavor de fava, deixant un espai d'uns 30 a 50 cms entre planta i planta. A dins de cada forat es posen tres o quatre faves que prèviament s'hauran posat en remull perquè germinen. Després es cobreixen lleugerament de terra. Per a saber on està cada planta, es clava un pal o una canya.

No cal regar immediatament ja que les teníem en remull i conservaven humitat. Els brots de la planta, comencen a treure el cap després d'unes dues setmanes. S'ha de procurar que tinguen aigua, amb un rec moderat però regular. Quan floreix s'ha d'evitar l'excés de rec perquè pot afectar la collita. L’alumnat de la bàsica de 2ⁿ d’electricitat anirà calçant la planta a mida que creix.

30 de gener 2018: Dia Escolar de la No-violència i de la Pau, poemes i horts.

30 de gener 2018: Dia Escolar de la No-violència i de la Pau, poemes i horts.

 

Vers de PAU i HORT, del poeta guatemaltec Humberto Ak'Abal.

 

–Abrir la tierra

con las manos,

llenarse de su aroma,

levantar el rostro al cielo

y comer el aire:

esa es la paz

–respondió la abuela.

 

En homenatge al nostre "comité de sabis", els iaios i iaies.

Il·lustració de  Dinara Mirtalipova. il-) 

 

 

 

Poema de Marc Granell

Què passa?

Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l'hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu.

DISSENY DE L'HORT I CONSTRUCCIÓ. LES JARDILERES

Degut a les “dimensions reduïdes” del nostre eco hort, cal organitzar molt bé els espais de plantació. El mètode de “parades en crestall”, ideat pel mallorquí Gaspar Caballero, resulta molt recomanable per a les necessitats i proporcions del nostre terreny disponible.

Gaspar Caballero era un mallorquí, la professió del qual no tenia res a veure amb l'agricultura, era músic, però que per raons de salut es comença a interessar per l'agricultura ecològica. D'aquest interès neixen les Parades en Crestall, mètode que podríem traduir per bancal o jardilera coberta per un mantell orgànic.

Seguint este mètode el nostre espai de plantació es divideix en:

1.- Dos parades o espais de plantació, separades per uns caminets de pas que es deixen sense llaurar. Aquest lloc sense llaurar es trepitja quan es treballa la terra, per així compactar el menys possible la terra cultivable.

Cada parada va construïda amb bolardos de construcció creant les nostres JARDILERES. En aquest moment ja hem construït les dos primeres jardileres.  Podem vore a l'alumnat en ple procés de treball al següent vídeo.

Els espais de terra cultivables dins les JARDILERES es treballen sense trepitjar la terra per a no compactar -la i que estiga el més esponjosa i airejada possible.  

2. En tot l’espai de la parada s’hi col·loca finalment un crestall (capa d’uns quatre centímetres d’adob o compost) en superfície que no es barreja amb la terra. Ja tenim el terreny preparat per començar a plantar. Nosaltres li hem ficat compost vegetal i fem d'ovella.

El sistema de parades en crestall ens permet plantar de forma molt racional i optimitzada, ja que aquest sistema permet plantar d’una manera més atapeïda les diferents associacions de famílies de plantes autòctones i hortalisses típiques del clima mediterrani. També ens permet fer les necessàries rotacions de cultius, que aporten diversos beneficis a la terra: de caràcter biològic, perquè redueixen la contaminació del sòl en males herbes, plagues i malalties; de caràcter agrofísic, perquè afavoreixen que es mantinga l’estructura òptima de la terra llaurable.

Resumint el mètode de parades en crestall:

A.  No trepitjar les jardileres de cultiu.

B.  Un bon compost.

C.  Sembra adaptada a les necessitats i característiques del terreny

D.  Rec amb goteig.

E.  Possibilitat en la rotació famílies botàniques.


Altres feines del terreny que han anat fent els nostres alumnes:

- Han anat trasplantant els xicotets arbres ( Alzina, Freixes i savines) que estaven situats en una zona on perillaven pel treball en la passivhaus, a altres més idoni.

- Han plantat llavors de carabassa i tenen els planters a l’aula 212. Són el futur de l’eco hort.

-Han continuat replegant fulles caigudes dels arbres i amuntonat-les al seu lloc per utilitzar-les de compost o material vegetal.

- D’altra banda els alumnes ja han començat a construir EL COMPOSTERO, reutilitzant palets que hi havia al terreny... però açò mereix altra entrada en el blog!!!

- I han tornat a verue el GRIPAU que habita l’hort!! Sorpren l’alegria i l’admiració amb que el veuen... amb respecte i valorant la seua presencia a l’hort, sense ànims d’elimanr-lo.

REFLEXIONS - CAL QUE PENSEM EL PERQUÈ

Què és un eco hort urbà? Per què han crescut tant els col·lectius i iniciatives que els impulsen? Amb quina finalitat es creen? Són útils i viables? 

Xarxanet.org. Entitats i voluntariat per un món millor , publica al seu blog una entrada que tracta molt bé este tema i que és interesant treballar amb els alumnes.

Ací tenim l'enllaç i un resum.

 http://xarxanet.org/ambiental/noticies/els-horts-urbans-experiencies-alternatives-i-viables

El model de producció d’aliments, avui.

El sistema de producció d'aliments té avui un abast mundial. Consumim el que és produït a milers de quilòmetres de distància i produïm el que serà comprat ben lluny de casa nostra. Un sistema amb còmodes avantatges (com tenir tomàquets tot l'any), però també amb enormes riscos, com, d'una banda, el fet que els beneficis de grans transnacionals siguen prioritaris per davant d'assegurar el dret a l'alimentació de la població mundial. I d'altra, els enormes perills mediambientals.

Existeixen corrents crítiques amb el sistema de producció d'aliments que regeix a dia d'avui, que sustenten que el que en el model productiu actual el pes principal dels aliments agrícoles i ramaders que consumim no és en mans de camperols i xicotets agricultors, sinó que queda controlat per grans empreses transnacionals. Els gegants internacionals concentren el mercat mundial de gra, llavors, producció i serveis; poder que els atorga la capacitat d'intervenir en totes les etapes del procés. De retruc, gaudeixen d'avantatges en front dels xicotets agricultors i de la capacitat de controlar els preus dels aliments. Poder davant el qual els governs locals tenen poca capacitat de maniobra donada la pressió de les companyies.

La resposta pot ésser, a nivell internacional, la SOBIRANIA ALIMENTARIA: el dret de cada poble a decidir què produir, com produir-ho i què consumir. Model que passa per potenciar l'agricultura familiar sostenible, el consum d'aliments de temporada, evitar el transport d'aliments i afavorir les cooperatives de productors i de consum.

Un model sustentat en la Sobirania Alimentària passa per potenciar la producció local i recuperar el paper dels xicotets agricultors. En aquesta línia, una de les possibilitats que més força ha adquirit en els darrers anys és la creació d'horts i eco horts, especialment en les zones urbanes i periurbanes de les ciutats. Horts de diferents tipus, sorgits de diferents causes i creats amb diferents finalitats.

De la multiplicitat d'horts que avui creixen des de diferents iniciatives, existeixen, d'una banda, horts particulars, creats per persones que decideixen conrear individualment per al propi consum. Sovint, aquests tipus d'horts estan lligats a una inquietud personal, una afició, a la voluntat de menjar aliments no manipulats o ara més que mai i arran de la crisi, a una necessitat, per subsistència.

D'altra, ja siga per una finalitat social, ecològica o de subsistència, la unió fa la força, i d'aquí els horts comunitaris, creats de manera col·lectiva. Els horts comunitaris tant poden provenir d'iniciatives reivindicatives i d'ocupació d'espais com per la via municipal.

D'altra banda, arran de la crisi econòmica no es poden menystenir els casos en els quals s'inicia un hort per necessitat, per conrear per a l'autoconsum. Finalment, alguns horts neixen amb una finalitat social, és a dir, per oferir ocupació a persones que no en tenen, formació i una activitat que ajude a la socialització, a l'aprenentatge de l'idioma i a fer créixer l'autoestima.

LES EINES DE TREBALL A L'ECO HORT

  LES EINES DE TREBALL A L'ECO HORT

Llaurar la terra, voltejar, regar, plantar o podar.

El treball de l'hort és dur i requereix esforç i dedicació. Per treballar hi són indispensables certes eines i utensilis, com pales, rasclet, mànega o aixades. Aquests i altres instruments de treball han d'estar sempre a punt per utilitzar-se. Per a això, és molt important netejar-los i guardar-los secs després del treball diari. No obstant això, el seu ús depèn de les dimensions de l'hort, el tipus de sòl i el sistema de cultiu.

Un dels treballs que han fet els nostres alumnes de la bàsica és aprofundir i conéixer tots estos utensilis, els han tret del magatzem, netejat, ficat a punt ...i han començat a utilitzar-los a l’eco hort.

En esta primera fase d' acondicionament del terreny, disseny i construcció de les jardileres este contingut ha sigut fonamental i l’han treballat als àmbits i al terreny pròpiament.

Ací tenim un vídeo dels alumnes en fase de construcció de l'eco hort utilitzant eines de l'hort.

Pala. S'empra per al treball del sòl, excavar bancals o transportar terra o abonament. Per treballar un sòl pesat i humit, la millor opció és una pala d'acer inoxidable. Si la labor és transportar sorra o grava, cal triar una pala de puntejar, més llarga i fina que una normal. En cas que el terreny sigui pedregós, cal recórrer a les dents d'una pala dentada.

Aixada. Aquesta versàtil eina té un de les seves vores afilat, per la qual cosa és molt útil per cavar terres toves, desbroçar, realitzar clots, moure xicotets munts de sorra o ciment i plantar o moure terrossos (masses compactes de terra), entre altres labors. L’aixà més gran és més apropiada per trencar terra dura i plantar i recol·lectar tubercles i arrels. L’aixadeta és molt útil per eliminar les herbes més petites i les males herbes o aplanar el sòl.

Guants. Imprescindibles per protegir les mans dels frecs, corts, cops i del contacte amb productes.

Pulverizador o sulfatadora. Molt pràctic per aplicar tractaments.

Rastell. Aquest instrument dentat facilita la pesada tasca de llevar còdols de superfície. També és idoni per recollir fulles, gespa tallada o amuntegar mala herba.

Regadora. En l'hort és molt pràctica per regar petites àrees o en casos puntuals, com el moment del trasplantament. No obstant això, per regar de manera més còmoda les plantes i arribar allí on no s'arriba amb altres procediments, la millor opció és una mànega.

Tisores. Imprescindibles per podar i recol·lectar hortalisses, també es poden utilitzar per despuntar tiges en preses i albergínies, entre altres treballs.

Plantador: eina en forma de punxó que serveix per trasplantar.

Mànega: tub flexible que serveix per regar. 
 

Carretó: per transportar materials .

Serra: eina que serveix per serrar branques gruixudes. 
 

Tisores de podar: eina que serveix per tallar branques poc gruixudes.

Guants de jardiner: guants que serveixen per protegir les mans alhora de realitzar qualsevol treball.

Senalla: cabàs que serveix per contenir i transportar terra, adob, la collita,... 
 

Corda de jardiner: és una corda que es troba agafada per tots dos extrems per unes estaques, la qual facilita la creació de les fileres per al cultiu.

ECO HORT URBÀ I POESIA

ECO HORT URBÀ I POESIA

Fantàstica unió ECO HORTS i POESIA, va ser idea de la nostra companya Isabel Magallò que incloerem en aquest apartat del projecte la poesia...i ens han faltat ales!!!

Combinació més que perfecta per treballar amb els alumnes, vorem poemes de   Lola Casas,  Joana Raspall, Miquel Marti i Pol, Miquel Desclot,  Maria Sole, Marc Granell, Maria Dolors Pellicer, Joan Brossa, Andrés Estellés …. i tants altres!

Vicent Andrés Estellés

Res no m’agrada tant

Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.

GUIA DE TREBALL A L'ECO HORT URBÀ

Després de distintes reunions amb els professors encarregats de l'eco hort urbà hem definit aquest guió de treball per al curs.
Amb la metodologia de treball Design Thinking l'alumnat aniran desenvolupant i fent seua cada part del guió de treball.

1. Introducció a l’horticultura ecològica urbana.
- Què és l’horticultura ecològica.
- Principis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic urbà.

2. On i com instal·lar l’eco hort urbà.
-Què hem de saber i fer per adequar el nostre espai.
- Passos que cal seguir per escollir l’espai més adequat.
- Actuacions de millora: com preparar l’entorn del centre i delimitar l’espais.
- Disseny de l’espai: delimitació de les parcel·les de cultiu amb jardineres i de les
zones de pas.

3. Eines i estris per treballar l’eco hort urbà. 
- Funcions i característiques.

4. La terra.
- La terra a la natura: el funcionament del sòl en un ecosistema.
- La terra al nostre eco hort.
- La fertilització orgànica. Productes fertilitzants ecològics.
- L’adob verd.

5. Fem compost.
- Per a què fer compost?
- El compostatge
- Com preparar i omplir el compostador.

6. Les plantes del nostre eco hort urbà.
- Les plantes de l’eco hort i el seu entorn.
- Principals grups de plantes hortícoles que funcionen bé als eco horts urbans.

7. Organització de la plantació.
- Calendari de sembra, trasplantament i recol·lecció.
- Passos que cal seguir per programar la plantació.
- Com plantar.
- Consideracions específiques per cada tipus de cultiu.

8. Manteniment: el reg.
- El reig per goteig.

9. La salut de l’hort.
- Prevenció i tractament de malalties i plagues: consideracions prèvies
 -Accions per prevenir i garantir el bon estat de salut de es nostres plantes
- Animals col·laboradors.
- Plantes amb acció protectora.

10.Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès.

DESENVOLUPANT HABILITATS SOCIALS

Beneficis de treballar un hort urbà amb els alumnes de la bàsica.

 

Fomenten els llaços socials.

L’ activitat en l’eco hort ompli buits, redueix les tensions existents i fomenta la integració social entre grups. “Els horts urbans ajuden a crear xarxes i millorar sensiblement les relacions socials, ja que es tracta d’espais on la convivència i el suport mutu prevalen sobre la rendibilitat i la competitivitat”.

L’eco hort Urbà té uns importants valors socials entre els alumnes que hi participen, ja que els permeten ocupar el seu temps amb activitats noves, afavoreixen la creació d'un teixit de noves relacions i milloren la seva qualitat de vida mitjançant una activitat física molt positiva per a la seva salut. A més a més del alt valor ambiental per al centre, ja que esdevenen nous espais verds en els quals l'horta és la protagonista.

Ací tenim a un grup d'alumnes de bàsica d'electricitat treballant en la preparació del terreny i es pot escoltar com es demanen les eines de treball de forma molt respectuosa. 

PRIMERES SESSIÓNS DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE 2N DE BÀSICA D’ELECTRICITAT EN L’ ECO-HORT.

PRIMERES SESSIÓNS DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE 2N DE BÀSICA D’ELECTRICITAT EN L’ ECO-HORT.

Baix les premises o directrius metodològiques del Design Thinking els nostres alumnes de 2n de Bàsica d’Electricitat i Electrònica ja han començat a dissenyar i treballar l’eco-hort.

Estem en procés de transformació de dos aules del centre per a treballar amb l’alumnat amb Design Thinking ( panells grans, taules amples, espais de debat i pluja de idees…).

En el desenvolupament de la 1ª sessió en l’aula l’alumnat de 2n de bàsica d’electricitat va prendre decisions relatives al disseny i construcció de l’eco hort com:

1.Decisions respecte a la zona de treball:

- on aniran les dos primeres jardineres.

- Corredors per a l'eixida d’aigua.

- aprofitament del terreny i dels seus recursos.

2. Decisions relatives a l’acondicionament inicial del terreny.

- rebaixar el terra.

- Anivellar el terreny

- Netejar el terreny

- materials i eines de treball que anaven a necessitar.

3. Decisions relatives a l’aprofitament dels recursos del terreny.

- Què fer amb el material que es retira: material de compostillo preparat per a les futures jardineres, tant de terra ben amuntonada com fulles i rames.

4. Decisions relatives als materials que faran falta per a les jardineres: Bardos, barilles...etc.

En altra sessió posterior van estar treballant sobre el terreny i coordinat entre tots les decisions preses en l'aula. Molts dels alumnes ja tenen «cultura de camp» doncs el pares, iaios o familiars disposen de camps i ells han ajudat en alguna ocasió. Tots aquestos coneixements de base han ajudat molt per al treball en el terreny.

Un temps de treball i aprenentatge molt motivador, d’aprendre de forma compartida i col·laborativa del que van sortint noves il·lusions per a ells fins ara desconegudes.